dilluns, 24 d’octubre del 2011

Selecció de la sisena setmana - 21/10/11


El Festival de Poesia de Sant Cugat ja és en marxa i el Tot Poesia us ha acompanyat, fidelment, durant aquestes setmanes prèvies. I ara ho tornem a fer amb un poema de Cristina Krakkai Poza, que amb només deu anys ens ofereix la seva particular visió del mar i també amb una composició d’Encarna Ponseti, en què la dolçor dels ingredients evoca el record de la mare, entre ressons plenament mediterranis. Per acabar us oferim un poema de Francesca Miró Caudet, que enmig de connexions bíbliques evoca la força creadora i generadora del verb que conforma la matèria.

Només em resta convidar-vos a participar en les diverses activitats del Festival i desitjar-vos que us inundeu, cada dia de l’any, de poesia.

Lluís Calvo



El mar

M’agrada el mar
mogut com un calamar,
espumós i blau
fort com un brau.

Amb ell puc nedar lliure
i em fa somriure,
a l’aigua sóc feliç
jugant amb el meu germà petit.

El mar és amic del sol
i s’estimen molt,
és amic de l’arena
i enemic de la pena.

M’agrada a l’estiu
tant alegre i viu,
i a l’hivern també
perquè em fa sentir bé.

El mar és el transport dels vaixells,
per això naveguen tant bé,
però quan fa molt de vent
no surten pas que fa fred!

Cristina Krakkai Poza



Mallorca (secció)

Ametlles,
Pasta de full, cabell d’àngel.
Dolçors de mitja tarda per guarir hores agres.
Un colom passa pel cel del vidre.
El seu vol es alt i deslliurat.
Penso en mumare…
Potser ara, ella es l’ocell i jo soc ella.

Encarna Ponseti



EL VERB modela la matèria,
la matèria rep la paraula,
la paraula es fa viva
i ens dóna l'ànima.
De l'ànima brollen llàgrimes plenes de paraules;
i la paraula inventa la raó.
La raó necessita les paraules;
de la paraula amb la raó neixen la virtut i la misèria,
i empresonen les paraules.
I la raó allibera la paraula veritat.
La paraula veritat ens fa lliures,
i quan som lliures ens buidem,
i si ens buidem estimem.
I estimar és EL VERB.

Francesca Miró Caudet


dijous, 13 d’octubre del 2011

Selecció de la cinquena setmana - 14/10/11


La tria d’aquesta setmana comença amb un excel·lent poema de Nella Kvesic, de 25 anys, en què fa un ús sorprenent de figures retòriques com l’anàfora, l’epífora i el políptoton, en la qual s’empren diferents flexions d’un mateix verb (“soñé soñando que soñaba...”). Tot plegat amb un final rotund i evocador que fa acabar-ne la lectura amb un somriure. Tot seguit tenim un poema de Natàlia Sancho Sabaté, de 17 anys, en què s’acomiada d’una persona estimada, desapareguda de manera sobtada. I per acabar, Anna Rispau i Falgàs juga amb l’aigua i el foc per acostar-nos a la nostàlgia i al record, però també a les transformacions de l’endemà, representades pels elements naturals abans esmentats.

Lluís Calvo



Un sueño

Soñé soñando que soñaba un sueño
del que no quisiera despertar
soñé soñando que soñaba un sueño
del que nunca me fuera a marchar
soñé soñando que soñaba un sueño
del que jamás me tuviera que separar
soñé soñando que soñaba mi sueño
en el que siempre me gustaría estar.

Nella Kvesic



Adéu

Molts anys amb nosaltres,
al nostre costat, rient amb tu,
compartint l'amistat.
Ens costa oblidar,
tot el que ha passat,
però aquí estem,
tirant endavant.
Hauríem volgut,
poder-nos despedir,
dir-te adéu,
però mai així.
Això t'ha passat,
així és el destí,
avui a tu,
i demà a mi.

Natàlia Sancho Sabaté



Si els ulls s’enlloren
quan la claror s'abrina,
les mans de l’alba
regalimen el caliu
de la flama abrandada.

Foc d’infantesa,
de brasa de quimeres.
Els records cremen
a redós de la cala.
Nous anhels forja l’aigua.

Anna Rispau i Falgàs


divendres, 7 d’octubre del 2011

Seleció de la quarta setmana - 07/10/11


Aquesta setmana us oferim tres poemes ben diferents. Comencem amb “Descalça”, d’Anna Garcia Garay, en què l’autora fa una equivalència entre l’amor, la intempèrie i la desprotecció de qui es lliura de manera abrandada. Després de tantes ferides, però, les sabates equivalen a una cuirassa que evitarà el dolor. Montse Assens, per la seva banda, frega la sinestèsia i encavalca imatges entre el desig, el tacte i els sons. La selecció es tanca amb un poema visual d’Adolf. Un bon advertiment en temps foscos, tot i que la poesia ha resistit, des de fa mil·lennis, tots els embats dels quincallaires. Recordem-ho: un broker només és un brocanter de l’efímer.

Lluís Calvo


Descalça

Passejar pel caire esmolat
de la mitjanit és talls als peus
i parir un altre dia.
Ferides i més ferides,
aquest estimar de forma indecent,
descalça.
Oblidar-te és un parell de sabates.

Anna Garcia Garay


Sentir-se engruna de cristall blau,
versemblança sorgida per la incertesa i el desig.
Ombra d'un paisatge de pedres que entrebanquen el camí,
i d'un nou fat que es pronuncia a les celles de l'esperança.
Captiva de la mirada, deixes els records guardats entre aquests fulls
i t'arrauleixes a prop dels blaus, a dins dels blaus d'un nou viatge.

Dunes blanques, rínxols de coure i cristalls blaus, en un mateix batec,
avui arrangen un concert entre tu i jo.

Montse Assens





















Adolf
“No s’admeten pintors ni poetes”
Fotografia digital retocada. Barcelona, 2008.


dijous, 29 de setembre del 2011

Selecció de la tercera setmana 30/09/11


La creació més jove sempre és present al Tot Poesia. Avui us en presentem dues mostres: un poema de Laura González i Ortensi, que amb 21 anys ens parla de l’amor i de les seves pors, amb un llenguatge madur i sense concessions; i un altre de Natàlia Sancho Sabaté, de 17 anys, que aborda el silenci i la manca de vitalitat. I, tot seguit, reblem la nostra selecció amb un poema d’Antonieta González que ens evoca el món etern de Roma i de Fellini.

Lluís Calvo



N-62 (autobús nocturn)

Ens trobarem, de nit, a l’autobús.
No vindrem d’un concert ni haurem begut
per fer flotar cap tros de cor ressec.
Amb una mirada n’hi haurà prou.
I el cangueli dels mots no serà excusa.
Parlarem del temps, de prediccions
banals, però mai dels dies buits de mans,
de dits, de sexes on arrelar-se.
Tots dos ho veurem clar. Mai no queden
motius per seguir sent ninots de suro.
A l’hora en què s’enganyen els amants
tu i jo serem bocins de pedra encetada,
d’escorça lliure, de ganivet humit.
I els ulls saltaran abans de caure.
I cremarà l’estómac. Tu i jo. Serem.
Tornarem a ser. Binomis nocturns
de present, de present simple.
Tu i jo, aquells tristos titelles
que havien inventat tantes pors
a cop de calendari.

Laura González i Ortensi



El silenci

Les paraules se les endú el vent,
però el silenci, és depriment.
L'absència de la vida,
l'absència de la veu,
et tortura el cap,
et deixa buit dins teu.

Un silenci profund,
una pau silenciosa,
l'aroma d'una rosa,
que esclata rabiosa.

Un so dintre teu,
ofegat per la veu,
un sospir a l'aire,
d'aquesta prosa tan breu.

Natàlia Sancho Sabaté



La Dolce Vita

La veu del violí ressonà
com el primer ball de noces
damunt l'ala d'un barret
que lliscava entre onades
de La dolce vita.
Fellini em retornà la memòria
del nostre bany a mitjanit
a la fontana de Trevi...
A ull nu veia l'estelada
i amb el cor un sol radiant!

Antonieta González

divendres, 23 de setembre del 2011

Selecció de la segona setmana

La nova setmana poètica comença amb un poema, de Ferran Planell, que ens adverteix que hi ha actituds humanes, conformistes i depredadores, que creen deserts molt més perillosos que els de sorra. També podem llegir un poema d’Elena Maristany en què la relació amorosa es presenta com un despertar i un alliberament. Laura Dalmau, autora del llibre Solsticis en minúscula, aborda per la seva banda l’escriptura com una porta que permet accedir al record i a la dicció, més enllà del mutisme dels objectes i de tot allò que pot perdre’s en la fluència del viure. I tanca la selecció un al•legat, justament, a favor de l’escriptura, de la mà de Montserrat Gallart, amb solucions originals (“a contraclaror i a contraganes”) i un final contundent i ple d’encert: “L’escriptura és, em sembla, / el veritable indret de l’existència”.

Lluís Calvo




La pols dels camells

Reflecteixen sinuoses,
no aigües, sinó terres.

Terrisses blanques
que es dauren amb el Sol.

I escolant-se en el temps,
gra rere gra

es conformen,

envaeixen,

maten,

desertitzen.


Ferran Planell



Desperta’m

Desperta’m
allibera’m de somnis obscurs
desperta’m
acarona’m amb els teus dits
desperta’m
fes-me sentir els teus sospirs
gronxa’m
embolcalla’m amb els teus braços
travessa’m amb el teu cos
empresona’m amb el teu esguard.

Elena Maristany



Hi ha records que la densitat
no percep. Les blanques portes
han desat els ulls. I no saben
si dir-los la veritat dins el silenci.

Laura Dalmau



Escriptura

No tinc record d’haver existit tan poc,
de ser invisible als ulls d’algú
com ho sóc a la teva mirada.
Camino entre la gent, anònima,
impersonal i forastera
en el meu propi relat,
i només l’aire obre els seus braços
per abraçar-me amb una certa tendresa.
Si no fos pels escassos poemes
que de tant en tant componc
a contraclaror i a contraganes,
potser ja no hi seria.
L’escriptura és, em sembla,
el veritable indret de l’existència.

Montserrat Gallart


divendres, 16 de setembre del 2011

Selecció de la primera setmana 16/09/2011

Som al davant d’una nova edició del Tot Poesia i, com sempre, us convidem a participar-hi. Enguany hem arrencat amb força, amb un poema d’Imma Fuster que evoca la finitud de la vida amb un deix, en el títol, ben ferraterià. A continuació tenim el poema d’un autor de només onze anys d’edat, Josep Alcalde Saumell, que demostra un bon sentit del ritme poètic, seguit d’un altre de Maria Josep Saumell Ferrer, en què evoca la fugacitat a partir dels colors tardorencs. I tanca la selecció d’aquesta setmana un poema de M. Elena Carné, en què contraposa hàbilment el moviment efímer de les coses amb la quietud dels elements que conformen els fonaments bàsics del nostre món.

Lluís Calvo



El poema inacabat

Que sublim deu ésser morir
en l’ànima d’un mot,
en el cos de la imaginació,
en l’alè d’una síl•laba,
en la meitat d’un vers...

Si pogués escollir com morir,
no ho dubteu,
seria en la dolça besada
d’un poema inacabat.

Imma Fuster



El caçador

Sóc en un bosc,
tot tranquil i fosc.
Només hi som els arbres i jo.

De sobte se sent un tret.
Vaig a veure d’on prové,
vaig i em trobo un home dret.

L’home diu que caça per menjar,
però jo crec que ho fa per jugar.

Jo insinuo que és un joc.
Ell no en fa cabal,
i mata un pardal.

Jo li dic que què fa,
i ell em diu que caça per menjar.

Josep Alcalde Saumell



A l’estació

Fa un moment eren verds,
els arbres que acompanyen el camí d’acer.

Dempeus, estoicament,
fiten els viatgers.

Adéus pengen de llurs branques,
branques, fa un moment, plenes de verd.

L’or que deixen anar,
és la tardor que trepitges.

I doncs si, els he mirat fa un moment i eren verds.

Maria Josep Saumell Ferrer



Al vespre

Estirada a terra,
tots els núvols per a mi.

        Efímeres i fugaces,
        les textures i les formes
        es fan i es desfan;
        els tons i els colors, canviants.

El cel, l’aire, la llum,
tot hi és.
        Quietud en moviment.

M. Elena Carné



dilluns, 25 de juliol del 2011

Invitació al Tot PO-e-SI-@ 2011

Ja podeu anar escalfant motors per a l'edició 2011 del TOT PO-e-SI-@. Aprofiteu l'estiu per escriure o arrodonir els vostres poemes. A partir del començaments de setembre, estarem encantats de rebre'ls i publicar-los.

Com en els darrers anys, els poemes seleccionats seran publicats al web del Festival http://www.poesia.santcugat.cat/
, al setmanari local TOT SANT CUGAT i en aquest mateix blog, on podreu rebre i contestar comentaris.

Els poetes seleccionats gaudiran de dues invitacions per al concert de Raimon, al Teatre-Auditori (dissabte 22 d’octubre, a les 22 h).

Recordeu que ens heu de fer arribar les vostres propostes poètiques a teatre-auditori@santcugat.cat


Els poemes, de 14 versos com a màxim, es poden enviar, en català o castellà. Això sí, és imprescindible que els poemes vagin acompanyats de les dades següents: nom, edat, adreça, telèfon i e-mail.

Col·laboren: Lluís Calvo i Manel Turon
Amb el suport del Tot Sant Cugat