Selecció de la sisena setmana - 21/10/11

El Festival de Poesia de Sant Cugat ja és en marxa i el Tot Poesia us ha acompanyat, fidelment, durant aquestes setmanes prèvies. I ara ho tornem a fer amb un poema de Cristina Krakkai Poza, que amb només deu anys ens ofereix la seva particular visió del mar i també amb una composició d’Encarna Ponseti, en què la dolçor dels ingredients evoca el record de la mare, entre ressons plenament mediterranis. Per acabar us oferim un poema de Francesca Miró Caudet, que enmig de connexions bíbliques evoca la força creadora i generadora del verb que conforma la matèria.

Només em resta convidar-vos a participar en les diverses activitats del Festival i desitjar-vos que us inundeu, cada dia de l’any, de poesia.

Lluís Calvo



El mar

M’agrada el mar
mogut com un calamar,
espumós i blau
fort com un brau.

Amb ell puc nedar lliure
i em fa somriure,
a l’aigua sóc feliç
jugant amb el meu germà petit.

El mar és amic del sol
i s’estimen molt,
és amic de l’arena
i enemic de la pena.

M’agrada a l’estiu
tant alegre i viu,
i a l’hivern també
perquè em fa sentir bé.

El mar és el transport dels vaixells,
per això naveguen tant bé,
però quan fa molt de vent
no surten pas que fa fred!

Cristina Krakkai Poza



Mallorca (secció)

Ametlles,
Pasta de full, cabell d’àngel.
Dolçors de mitja tarda per guarir hores agres.
Un colom passa pel cel del vidre.
El seu vol es alt i deslliurat.
Penso en mumare…
Potser ara, ella es l’ocell i jo soc ella.

Encarna Ponseti



EL VERB modela la matèria,
la matèria rep la paraula,
la paraula es fa viva
i ens dóna l'ànima.
De l'ànima brollen llàgrimes plenes de paraules;
i la paraula inventa la raó.
La raó necessita les paraules;
de la paraula amb la raó neixen la virtut i la misèria,
i empresonen les paraules.
I la raó allibera la paraula veritat.
La paraula veritat ens fa lliures,
i quan som lliures ens buidem,
i si ens buidem estimem.
I estimar és EL VERB.

Francesca Miró Caudet