Selecció de la cinquena setmana - 14/10/11

La tria d’aquesta setmana comença amb un excel·lent poema de Nella Kvesic, de 25 anys, en què fa un ús sorprenent de figures retòriques com l’anàfora, l’epífora i el políptoton, en la qual s’empren diferents flexions d’un mateix verb (“soñé soñando que soñaba...”). Tot plegat amb un final rotund i evocador que fa acabar-ne la lectura amb un somriure. Tot seguit tenim un poema de Natàlia Sancho Sabaté, de 17 anys, en què s’acomiada d’una persona estimada, desapareguda de manera sobtada. I per acabar, Anna Rispau i Falgàs juga amb l’aigua i el foc per acostar-nos a la nostàlgia i al record, però també a les transformacions de l’endemà, representades pels elements naturals abans esmentats.

Lluís Calvo



Un sueño

Soñé soñando que soñaba un sueño
del que no quisiera despertar
soñé soñando que soñaba un sueño
del que nunca me fuera a marchar
soñé soñando que soñaba un sueño
del que jamás me tuviera que separar
soñé soñando que soñaba mi sueño
en el que siempre me gustaría estar.

Nella Kvesic



Adéu

Molts anys amb nosaltres,
al nostre costat, rient amb tu,
compartint l'amistat.
Ens costa oblidar,
tot el que ha passat,
però aquí estem,
tirant endavant.
Hauríem volgut,
poder-nos despedir,
dir-te adéu,
però mai així.
Això t'ha passat,
així és el destí,
avui a tu,
i demà a mi.

Natàlia Sancho Sabaté



Si els ulls s’enlloren
quan la claror s'abrina,
les mans de l’alba
regalimen el caliu
de la flama abrandada.

Foc d’infantesa,
de brasa de quimeres.
Els records cremen
a redós de la cala.
Nous anhels forja l’aigua.

Anna Rispau i Falgàs