dijous, 29 de setembre de 2011

Selecció de la tercera setmana 30/09/11


La creació més jove sempre és present al Tot Poesia. Avui us en presentem dues mostres: un poema de Laura González i Ortensi, que amb 21 anys ens parla de l’amor i de les seves pors, amb un llenguatge madur i sense concessions; i un altre de Natàlia Sancho Sabaté, de 17 anys, que aborda el silenci i la manca de vitalitat. I, tot seguit, reblem la nostra selecció amb un poema d’Antonieta González que ens evoca el món etern de Roma i de Fellini.

Lluís Calvo



N-62 (autobús nocturn)

Ens trobarem, de nit, a l’autobús.
No vindrem d’un concert ni haurem begut
per fer flotar cap tros de cor ressec.
Amb una mirada n’hi haurà prou.
I el cangueli dels mots no serà excusa.
Parlarem del temps, de prediccions
banals, però mai dels dies buits de mans,
de dits, de sexes on arrelar-se.
Tots dos ho veurem clar. Mai no queden
motius per seguir sent ninots de suro.
A l’hora en què s’enganyen els amants
tu i jo serem bocins de pedra encetada,
d’escorça lliure, de ganivet humit.
I els ulls saltaran abans de caure.
I cremarà l’estómac. Tu i jo. Serem.
Tornarem a ser. Binomis nocturns
de present, de present simple.
Tu i jo, aquells tristos titelles
que havien inventat tantes pors
a cop de calendari.

Laura González i Ortensi



El silenci

Les paraules se les endú el vent,
però el silenci, és depriment.
L'absència de la vida,
l'absència de la veu,
et tortura el cap,
et deixa buit dins teu.

Un silenci profund,
una pau silenciosa,
l'aroma d'una rosa,
que esclata rabiosa.

Un so dintre teu,
ofegat per la veu,
un sospir a l'aire,
d'aquesta prosa tan breu.

Natàlia Sancho Sabaté



La Dolce Vita

La veu del violí ressonà
com el primer ball de noces
damunt l'ala d'un barret
que lliscava entre onades
de La dolce vita.
Fellini em retornà la memòria
del nostre bany a mitjanit
a la fontana de Trevi...
A ull nu veia l'estelada
i amb el cor un sol radiant!

Antonieta González