divendres, 23 de setembre del 2011

Selecció de la segona setmana

La nova setmana poètica comença amb un poema, de Ferran Planell, que ens adverteix que hi ha actituds humanes, conformistes i depredadores, que creen deserts molt més perillosos que els de sorra. També podem llegir un poema d’Elena Maristany en què la relació amorosa es presenta com un despertar i un alliberament. Laura Dalmau, autora del llibre Solsticis en minúscula, aborda per la seva banda l’escriptura com una porta que permet accedir al record i a la dicció, més enllà del mutisme dels objectes i de tot allò que pot perdre’s en la fluència del viure. I tanca la selecció un al•legat, justament, a favor de l’escriptura, de la mà de Montserrat Gallart, amb solucions originals (“a contraclaror i a contraganes”) i un final contundent i ple d’encert: “L’escriptura és, em sembla, / el veritable indret de l’existència”.

Lluís Calvo




La pols dels camells

Reflecteixen sinuoses,
no aigües, sinó terres.

Terrisses blanques
que es dauren amb el Sol.

I escolant-se en el temps,
gra rere gra

es conformen,

envaeixen,

maten,

desertitzen.


Ferran Planell



Desperta’m

Desperta’m
allibera’m de somnis obscurs
desperta’m
acarona’m amb els teus dits
desperta’m
fes-me sentir els teus sospirs
gronxa’m
embolcalla’m amb els teus braços
travessa’m amb el teu cos
empresona’m amb el teu esguard.

Elena Maristany



Hi ha records que la densitat
no percep. Les blanques portes
han desat els ulls. I no saben
si dir-los la veritat dins el silenci.

Laura Dalmau



Escriptura

No tinc record d’haver existit tan poc,
de ser invisible als ulls d’algú
com ho sóc a la teva mirada.
Camino entre la gent, anònima,
impersonal i forastera
en el meu propi relat,
i només l’aire obre els seus braços
per abraçar-me amb una certa tendresa.
Si no fos pels escassos poemes
que de tant en tant componc
a contraclaror i a contraganes,
potser ja no hi seria.
L’escriptura és, em sembla,
el veritable indret de l’existència.

Montserrat Gallart